L'adolescència

Hola amics!
Avui us explicaré l'adolescència. Com veieu, tinc 14 anys, això vol dir que estic en plena "edat del pavo", encara que a algunes persones se'ls hi nota més que a altres. Doncs bé, us explicaré que penso al respecte.
L'adolescència és l'etapa de la vida més difícil de totes, segons el meu punt de vista, és clar. Es troba entre infància i l'adult, per aquest motiu moltes vegades actuem com si fóssim nens petits i altres com adults. És l'etapa dels enamoraments, dels problemes, dels canvis... en resum, l'etapa de les tonteries.
Per altre banda, patim una sèrie de canvis en el nostre cos, però no només físics sinó que també psicològics.
En primer lloc, les noies són les primeres en rebre aquests canvis. Podem dir que les noies són més madures que els nois.
Bé, com anava dient abans, el primer canvi físic que es produeix és la pubertat, en altres paraules: els grans. En el cas de les nenes es produeixen grans canvis entre els 10 i 14 anys. Consisteix en el creixement d'altura i de pèl en certes parts. Aquests canvis s'efectuen abans de que arribi la regla. Després d'això, el creixement s'estabilitza i es desenvolupen les caderes i els pits.
En el cas dels nois, els canvis són similars. Comencen entre els 12 i 15 anys. En aquest cas, el pèl creix per tot arreu, creix l'altura i canvia la veu.
En segon lloc, tant nois com noies, es produeixen els canvis psicològics, els quals són més complicats. Per exemple: la forma de pensar és diferent, comencen els enamoraments, la forma d'actuar no és la mateixa d'abans, canvis de gustos i molt més. Pel que fa al comportament, moltes vegades actuem com si ja fóssim suficientment grans i ens fiquem en problemes nosaltres mateixos. Ens creiem grans per fumar, per beure begudes alcohòliques, per consumir drogues.. El fet de creure de que ja som grans, és el punt d'inici de tots els problemes.
Des del meu punt de vista, penso que no s' ha de córrer gaire, tot arribarà al seu temps. Ara estem al principi de la vida, s'ha de fer el correcte a la nostra edat. També penso que recórrer als pares és una bona solució per ajudar-nos en aquestes edats. Ells sempre tenen la raó, no hi ha motius per enfadar-se amb ells.
Tot acabat, espero que us hagi agradat!